(Pestiani, Romania, 1876-París, 1957) Escultor romanès. Va estudiar escultura en l'Acadèmia de Bucarest i va perfeccionar els seus coneixements a Viena i Munich, abans d'establir-se a París (1904), on va desenvolupar la major part de la seva carrera. Va tenir uns inicis difícils, durant els quals va passar penúries i privacions, però després de la Primera Guerra Mundial es va consagrar com un dels grans escultors de l'avantguarda artística.
Amb l'eliminació de tots els atributs accessoris, va evolucionar progressivament cap a una major essencialitat formal per a crear formes pures i elementals. En les seves obres, Brancusi buscava una bellesa pura i espiritual, expressada a través de les seves figures favorites (l'ocell, l'ou, els caps femenins) i ressaltada mitjançant el polit dels materials (bronze, marbre i, ocasionalment, fusta). Va realitzar diversos viatges a Estats Units, on va celebrar amb èxit exposicions personals.
El 1937 va tornar a Romania per a portar a terme alguns encàrrecs, com la Columna sense fi, de gairebé 30 m d'altura, per al parc públic de Tirgu Jiu, prop de la seva ciutat natal. Aquest mateix any va anar a la Índia per a projectar el Temple de la Meditació, per encàrrec del mahrajà d'Indore. Mademoiselle Pogany, El nounat i Ocell en l'espai, tres de les seves creacions més apreciades constitueixen altres mostres d'aquesta recerca de la forma pura que va dur a Brancusi fins als límits de l'abstracció, encara que sense abandonar per complet el figurativisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario